Simon Steen-Andersen: Nit Escenificada

Dijous 15/10/2015

20.30 hores

L'Auditori - Sala 2
Barcelona

Col·laboració de Sampler Sèries amb Ultima - Oslo Contemporary Music Festival

Compra d’entrades aquí

 Programa: 

Simon Steen-Andersen: Inszenierte Nacht (Nit escenificada) (2013).

Estrena nacional


Ensemble Ascolta:
Erik Borgir, violoncel
Andrew Digby, trombó
Florian Hoelscher, piano / sintetitzador
Martin Homann, percussió
Markus Schwind, trompeta
Hubert Steiner, guitarra
Simon Steen-Andersen, direcció artística i sonora

 Simon Steen-Andersen (1976). Artista danès establert a Berlín, treballa en els camps de la composició, interpretació i instal·lació amb propostes que van de la música instrumental i electrònica fins a la performance i el muntatge audiovisual. La seva producció més recent es concentra en la integració sonora i en l'èmfasi en la dimensió física i coreogràfica de l'execució instrumental. Les seves propostes integren instruments acústics amplificats juntament amb sàmplers, vídeo, circuit-bending i objectes quotidians.

Ensemble Ascolta. Fundat el 2003 a Stuttgart, té la missió de catalitzar la creació de repertori específicament per a la seva plantilla, a través del treball conjunt amb els compositors. Des de la seva fundació, ha estrenat més de dues-centes peces d'autors com Beat Furrer, Olga Neuwirth, Isabel Mundry, Pierluigi Billone, Chaya Czernowin o Martin Smolka, entre d'altres.
La programació creativa i innovadora és un dels eixos fonamentals de la seva feina. Inszenierte Nacht, de Simon Steen-Andersen és l'últim projecte d'aquestes característiques, en línia amb projectes anteriors de la mà d'artistes experimentals com Jennifer Wakshe o Francesco Filidei.

Inszenierte Nacht: la nit al segon grau

Notes al concert per Jordi Alomar


Tancàvem Sampler Sèries la temporada passada amb un programa que, des del piano transgredit i intervingut per la tecnologia més quotidiana, convidava a plantejar de quina manera el recurs a l'existent i la seva reconsideració, relectura i refracció per a fer allò nou era i és el principi rector de la creació de significat, no només en música sinó en el pensament i en qualsevol àmbit de creació humana. Obrim aquesta temporada plantejant la mateixa qüestió: des del sampleig com a encarnació digital de la interacció, com a tècnica d'apropiació, absorció, préstec i reintegració d'un oceà infinit de signes sonors i musicals en forma de sinècdoque. Malson, transecte nocturn, fantasia hipertextual o catalitzador d'obturació cognitiva,  Inszenierte Nacht  posa en joc tots els elements d'una indigestió profunda de l'herència del repertori de la «institució-música» amb el repte de l'escolta en el present continu.

Com escoltar Inszenierte Nacht, la proposta de Simon Steen-Andersen? El musicòleg Peter Szendy planteja, al seu assaig Écoute. Une histoire de nos oreilles, una pregunta que podria servir de fil conductor de l'escolta: «Com seria avui dia, en l'era de la fonografia digital i el sampleig, la responsabilitat d'un oient centrat en trobar la clau de la construcció de l'obra?».

La modernitat, de la mateixa manera que ha erigit i conformat una manera de veure i mirar, ha configurat un règim d'escolta integrat en el marc de convencions que possibiliten tant la visibilitat de la creació com la legitimitat del seu gaudi. Al llarg del segle XX, de la mà d'una idea democratitzada de repertori canònic, es va consolidar un ideal d'escolta «plenament adequada» (l'anomenada «escolta estructural») la funció normativa de la qual seria captar plenament el sentit d'allò escoltat (pressuposant que haurà de tenir sentit). Szendy planteja els treballs d'elaboració de materials musicals preexistents en forma d'arranjaments, adaptacions o relectures com a processos de plasmació de l'escolta «individual» d'un autor en forma d'un convit a l'escolta col·lectiva. Dit d'una altra manera: com una proposta de «escolta de l'escolta» del mateix autor, i per extensió, de la lectura de la tradició amb què s'encara. Les fugues de Mendhelsson ens poden fer sentir la seva escolta —i transcendència rellevant— de l'escriptura barroca, així com les elaboracions dels concerts de Vivaldi de la mà de Bach, o de Busoni dels corals de Bach, són una invitació a llegir la seva lectura, o llegit en clau sonora, a firmar la seva escolta.

 



Tornant a la pregunta inicial, l'oient responsable que s'encara a respondre de la factura de la proposta de Simon Steen-Andersen potser es trobarà desemparat i a la intempèrie davant d'un vòrtex abrasiu, i amb la certesa que la pregunta no el conduirà enlloc. Amb Inszenierte Nacht (Nit escenificada) l'autor (o potser fóra més apropiat dir-ne lector o oient) «revisita» un mausoleu d'icones del repertori tradicional prescindint i despullant-les de totes les capes de ritual clàssic amb què sovint són presentades, tot mostrant-les des d'un prisma que posa en evidència les possibilitats de refracció de les tecnologies de l'escolta present.

Els llindars de transgressió permesos en les escenificacions operístiques o teatrals són molt benevolents amb l'ús de la distòpia: sovint trobem actualitzacions de l'escenografia, del vestuari i fins i tot de la dramatúrgia en relació al seu plantejament original. És significatiu el fet que, en música, això és gairebé inexistent: la fidelitat a una suposada «originalitat» és una norma paradigmàtica. Simon Steen-Andersen demana, amb aquesta peça, de quina manera la música mateixa —la categoria «intocable» d'obra— es pot actualitzar, sotmetre, subjugar i transvestir per jugar amb les expectatives i experiències d'escolta de l'oient que escolta des del món d'avui. Partint d'un agrupament isotòpic entorn del tema clàssic de «la nit» (Que queda d'aquest tema, des de la distància històrica? Podem percebre «la nit» en els nocturns de Chopin?), i destacant precisament la naturalesa efímera d'una idea tan oberta com la de nocturnitat en el repertori clàssic, Steen-Andersen redefineix la nocturnitat posant en joc els signes de la nit contemporània.


 Johann Heinrich Füssli: Nachtmahr (Malson) 1791

Transformat doncs l'autor explícitament en mediador hipertextual i en prescriptor de l'escolta, a partir de la inserció, traducció, dilatació i fragmentació d'un found footage no només sonor sinó també ritual i audiovisual d'emblemes de la música clàssica de consum popular, la dimensió performàtica és tan significativa com el substrat musical.

Inszenierte Nacht parteix no d'una desconstrucció sinó d'una re-escolta de quatre «runes» del repertori. Schlummert ein, ihr matten Augen, de la cantata Ich habe genug BWV 82 de Johann Sebastian Bach, és el punt de partida del viatge nocturn. La transposició progressiva d'un enregistrament històric en forma d'una lenta catàbasi hipertrofiada, fins i tot cancerosa, dels elements constitutius de la peça (ostinati descendents, tessitures greus, tempi lents) és encarada amb una actualització instrumental de la mateixa que confronta temporalitats diverses.
Träumerei, una de les Kinderszenen Op. 15 de Robert Schumann, planteja la fragilitat del son nocturn des de la referència a la tímbrica onírica, cristal·lina i etèria dels recursos instrumentals emprats així com a l'estacionalitat del transcurs temporal «glaçat» pels seus propis elements constitutius. Abruptament, el somni s'interromp amb una sorollosa fantasia queer a partir de Der Hölle Rache de La Flauta Màgica de Mozart, una transmutació canalla i techno de la famosa ària de la Reina de la nit amb una escenografia digna de Kraftwerk.
A Scarbo, de Gaspard de la nuit de Maurice Ravel, un pianista «fa sonar» la peça de Ravel —icona del virtuosisme en el repertori pianístic— des d'un piano mut, al mateix temps que es produeix un procés de desdoblament i fricció a partir de la reproducció de la música enregistrada i filmada, fins al punt en què l'audiovisual esdevé l'únic focus generador.


©Jordi Alomar 2015