Otomo Yoshihide i Paal Nilssen-Love

Turntables, guitarra elèctrica i percussió

Ultima Festival a L'Auditori

Dissabte 21 maig de 2016
L'Auditori - Sala 3

20:00h

5€
Compra d'entrades aquí

El multiinstrumentista japonès Otomo Yoshihide, conegut per les seves improvisacions viscerals amb guitarra elèctrica i plats (turntables), oferirà una sessió d'improvisació lliure amb el destacat percussionista noruec Paal Nilssen-Love.

 

Música al límit

Notes al concert per Jordi Alomar

Otomo Yoshihide és un dels exponents de la cultura noise al Japó, una pràctica sonora que franqueja els límits de la “institució musical”. A partir dels anys vuitanta, el món musical noise ha esdevingut un espai legitimat per un discurs musical de sons, enregistraments, actuacions públiques, ideologies socials i pràctiques d’escolta que interconnecta diferents agents en una perspectiva gairebé global. Com un “antigènere musical”, el noise acumula tot allò als marges del “material musical”, els detritus sonors que conformen la distinció (sempre cultural i qualitativa) entre so i soroll (no són soroll tots aquells sons no desitjats?): renous generats per l’activació de maquinàries, per la fricció amplificada de materials diversos, per l’acumulació de feedbacks i loops, per la manipulació, alteració o destrucció de fonts sonores, volums al límit del llindar del dolor, etc.


Otomo Yoshihide + Yasutomo Aoyama: “without records” (2008)



Otomo Yoshihide + Tadasu Takamine “orchestras” (2008/Commissioned by YCAM)


La pràctica noise es pot veure com un repositori en confluència, d’una banda, amb tota una tradició experimental i avantguardista que ha consistit en l’assimilació de l’alteritat del so i la pràctica musicalment definides (com la feina de Duchamp, Cage o els Fluxus i, fins i tot, del free jazz), i d’altra banda, amb el feedback de la implosió dels objectes de la mercantilització cultural en l’àmbit de recepció i expressió de les músiques populars (Christian Marclay, Philip Jeck, Lou Reed amb Metal Machine Music).




Tot i que el Japó, amb Masami Akita Merzbow o el grup Ground Zero, del qual Otomo Yoshihide formà part, ha presentat una escena significativament viva pel que fa al noise –fins al punt d’existir el terme japanoise per a identificar-la–, es tracta d’un “antigènere” en circulació transnacional que atribueix míticament al país nipó una arcàdia underground, una cara b on se superposen les alteritats necessàries (soroll contra música, orient contra occident, transgressió contra ordre) per a la definició de l’imaginari col·lectiu de la societat postindustrial.


© Jordi Alomar 2016