L'Auditori. Sala 3, Tete Montuliu
20:30 hores
7 €. Compra aquí les entrades
Curious Chamber Players
Curious Chamber Players és un dels grups més actius i transgressors del panorama europeu contemporani. Format per alguns dels millors músics dels països nòrdics, l’ensemble basa els seus programes en obres de música experimental en diversos formats, amb una especial atenció als nous repertoris escandinaus. En aquesta ocasió, oferiran una selecció de peces que exploren el caràcter sonor de les ciutats: obres per a objectes descontextualitzats, per a ensemble amplificat i petits robots, per a violoncel i 5 assistents tocant a l’arpa del piano, o peces que incorporen electrònica en format quadrafònic.
Anna Melander, flauta / Dries Tack, clarinet / Martin Welander, percussió / Malin Bång, objectes / Anna Christensson, piano / Frederik Munk Larsen, guitarra / Karin Hellqvist, violí / Karolina Öhman, violoncel / Rei Munakata, director
Programa
HANNA HARTMAN
Borderlines** (2009)
REI MUNAKATA
Buckle In The Air II** (2012)
MALIN BANG
Turbid motion**(2010)
MANUEL RODRÍGUEZ VALENZUELA
24** (2012)
JOHAN SVENSSON
Ampèrian loops II **(2015)
CARLOS DE CASTELLARNAU
Obra estrena* (2017) (Encàrrec Sampler Sèries)
*Estrena mundial
**Estrena nacional
Notes al programa
per Serafín Álvarez
“Totes les coses de la Terra busquen, en un moment o un altre, repòs. Totes excepte el soroll de París. Les ones del mar de vegades estan quietes, però el caos d'aquests carrers és perpetu de generació a generació. És el soroll que mai mor.” Així descriu John Sanderson la seva primera visita a París al 1835. En aquella època els sons de la ciutat s'associaven a les persones i a les seves activitats, no tant a les tecnologies.
El desenvolupament d'aquestes últimes va motivar que, en 1913, Luigi Russolo escrivís L’art dei Rumori, originalment una carta a Francesco Balilla Pratella que es convertiria en un dels textos d'estètica musical més influents del s. XX. Russolo enalteix l'energia i la velocitat de les màquines i de la vida urbana industrial moderna, i proposa abraçar els seus sorolls i incloure'ls en la paleta de sons d'una nova realitat musical mitjançant la fabricació d'instruments que els imiten i els combinen.
L'impacte humà i tecnològic en l'ambient sonor va ser l'objecte d'estudi del World Soundscape Project, un equip de recerca iniciat per Raymond Murray Schafer a la fi dels anys seixanta amb l'objectiu de trobar solucions per a un ambient sonor ecològicament equilibrat. Inicialment preocupats pel ràpid canvi dels sons de Vancouver, el WSP aviat va adquirir reconeixement internacional, situant-se com una de les més importants referències en el camp de l'ecologia acústica.
Els avui omnipresents aparells electrònics, possiblement els majors agressors de l'ambient sonor que Schafer intentava protegir, són la principal font creativa de molts artistes i compositors contemporanis. Des de 2003, l'artista sonora Christina Kubisch ha vingut desenvolupant Electrical Walks, un treball a diverses ciutats de tot el món en el qual els visitants reben uns auriculars modificats i un mapa i passegen a la captura d'uns sons peculiars, ben seguint itineraris i punts indicats en el mapa, bé de forma lliure, a manera de deriva sonora. Aquests auriculars són sensibles als diversos camps electromagnètics, invisibles però presents, produïts per elements com l'enllumenat públic, càmeres de vigilància, caixers automàtics, senyals Wi-Fi i altres aparells electrònics, fent-los audibles.
Els sons de les ciutats són part de les seves identitats. I de les nostres. Han estat una gran influència per a escriptors, artistes, investigadors, músics, flâneurs, arquitectes i altres agents creatius. Els sons de les ciutats són els que han inspirat Hearing Metropolis, una sèrie d'obres seleccionades per Curious Chamber Players. Format a Estocolm en 2003, CCP és un dels grups instrumentals més interessants del panorama europeu contemporani, amb un extens i variat repertori experimental a les seves esquenes en el qual acostumen a incorporar objectes quotidians.
El programa inclou “ampèrian loops - part II” (2015), de Johan Svensson, en la qual destaquen les relacions sonores que s'estableixen entre els músics i una sèrie de solenoides ⎯dispositius electromagnètics⎯ controlats per ordinador, una peça que en ocasions podria recordar a algunes estructures formals del kabuki; “Turbid Motion” (2010), de Malin Bång ⎯compositora i directora artística de Curious Chamber Players⎯, una dinàmica sèrie d'accions musicals que parteixen d'un estudi previ sobre les relacions entre les condicions lumíniques i sonores de les ciutats; “Buckle in the Air II” (2012), de Rei Munakata, una peça gens convencional, de caràcter dadaista, en la qual allò performatiu conviu amb allò musical; la subtil “Borderlines” (2009) per a violí i objectes amplificats, de Hanna Hartman, inspirada per la caiguda del Mur de Berlín i els tramvies que connectaven ambdues parts de la ciutat; i “<24>” (2012) de Manuel Rodríguez Valenzuela, per a violoncel amplificat i piano a deu mans.
Finalment ,“Cabinet de curiosités” (2017), de Carlos de Castellarnau. Els gabinets de curiositats van ser, als segles XVI i XVII, col·leccions d'objectes variats i aparentment no relacionats tals com a obres d'art, minerals, animals preservats, relíquies i antiguitats, seguint un criteri no determinat. Microcosmos, precursors dels museus, la visita dels quals genera curiositat i sorpresa pel món, a més de servir com a propaganda, exposant l'estatus social i poder del seu propietari. L'heterogeneïtat d'aquests gabinets, la seva estructura poliforme i les seves qualitats exòtiques, preciosistes, insòlites, grotesques i meravelloses són elements que han impulsat a Castellarnau a utilitzar-los com a referents en aquesta peça, encàrrec de Sampler Sèries i estrena mundial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada